LA NOSTRA UNITAT DIDÀCTICA
En aquests documents pdf podreu veure la nostra Unitat Didàctica basada en les Unitats Fraseològiques.
Aprenent amb la metodologia TILC
La idea fonamental que mostra Vicent Pasqual al seu article Components i organització d’una unitat amb un tractament integrat de llengua i continguts en una L2, és la necessitat de dominar els recursos lingüístics del llenguatge acadèmic per a l’adquisició dels continguts de les àrees. És a dir, que s’utilitze l’aprenentatge de la llengua per tal que, alhora, hi haja un aprenentatge de continguts ja que els xiquets aprenen llenguatge i continguts al mateix temps.
Aquest mètode és molt útil ja que permet als xiquets aprendre una llengua, però alhora també uns continguts acadèmics que és la forma natural per la qual aprenem la llengua materna.
Per poder dur a terme aquesta idea de Pasqual, ell proposa usar l’enfocament didàctic Tractament integrat de llengua i continguts (TILC), ja que permet ensenyar els continguts acadèmics de les diferents disciplines acadèmiques i proporcionar simultàniament, competències en la llengua o llengües amb què aquests continguts són construïts. Segons l’autor, haurien d’aplicar el TILC en l’ensenyament-aprenentatge del valencià i el castellà com a L1, l’ensenyament-aprenentatge de les llengües estrangeres, amb l’alumnat immigrant no castellanoparlant i amb l’alumnat castellanoparlant.
Encara que no coneixíem aquest mètode de treball, ens pareix interessant aplicar-lo a les aules perquè és un mètode innovador que podria aconseguir un major rendiment dels alumnes. A més a més, s’optimitza el temps, perquè, com ja hem dit abans, s’aprén llengua i continguts alhora.
Mitjançant alguns estudis, s’ha arribat a la conclusió de què existeix una unitat indestructible entre llengua-continguts (al mateix temps que s’aprén la llengua, s’aprenen els continguts de la cultura en què se socialitzem), però aquesta unitat l’escola l’ha separada. Amb aquest mètode innovador el que intentem és unir allò que l’escola ha separat
Per poder realitzar la unitat didàctica amb el mètode TILC, allò que fem és relacionar diversos aspectes que encara que són molt complexos estan interconnectats, i són: el desenvolupament lingüístic, acadèmic i cognitiu; l’atenció a l’ús; i els elements culturals i el context sociocultural.
Aquest mètode allò que intenta aconseguir és una comprensió de la informació de manera profunda i complexa, ja que així ens permetrà l’adquisició duradora dels coneixements.
En l’actualitat, ens resulta un poc complicat realitzar una unitat didàctica amb el mètode TILC, doncs encara no tenim l’experiència per elaborar-la amb la qualitat suficient. A pesar d’açò, el considerem molt adient donat que molt poques persones havien atés a la necessitat de tractar la llengua i els continguts conjuntament.
Opinions individuals sobre la metodologia TILC dels membres del grup:
Els nostres Relats de vida lingüístics
Zulima Chàfer
Al llarg de la meua vida he tingut l’oportunitat de conéixer un total de sis idiomes, no obstant això, he de dir que cadascuna d’una manera diferent. La meua llengua materna és el valencià. Donat que al meu poble es parla valencià, aquesta és la llengua que utilitze majoritàriament. L’he estudiada tant dins com fora de les aules ja que fa dos anys vaig obtenir el Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià i tinc la intenció de presentar-me el proper any a l’examen del Grau Superior.
A l’ inici de l’etapa d’Infantil, vaig conéixer el castellà. A l’escola a la qual anava les classes s’impartien en castellà llevat de les hores de Llengua. D’aquesta manera em vaig familiaritzar amb aquest idioma. A més, tant a Primària com a l’ ESO, vaig elegir la línia en castellà. Aquesta elecció es déu al fet que estava habituada a comunicar-me (oralment i per escrit) en valencià però tenia moltes carències orals a l’hora d’expressar-me en castellà. Malgrat això, totes les matèries excepte Espanyol, s’ensenyaven en valencià.
Ja en Primària, vaig començar a estudiar l’anglés. El primer curs, pel fet de pertànyer a la línia PIP (Programa d’Incorporació Progressiva) no rebérem les classes per part d’un mestre de l’escola sinó que els nostres pares hagueren de contractar una professora que ens fes les classes després de la jornada escolar. A partir del següent curs, ens van incloure a l’horari lectiu l’assignatura d’Anglés. Aquest curs, he començat a anar a una acadèmia per a examinar-me del nivell B2 d’anglés i m’agradaria, si puc preparar-me els propers anys presentar-me a la prova del C1.
A l’ ESO, coneguí el francés. De totes les llengües que he estudiat, aquesta, sense dubte, és l’única que no m’ha agradat gens ni mica. Crec que açò és degut al fet que el professor no ens ensenyava gran cosa i, per tant, sempre tenia la sensació que no aprenia res i estava perdent el temps. Per aquest motiu, cada vegada que recorde l’experiència tinc una mala sensació i tinc molt clar que no vull saber res d’ella.
Les últimes dues llengües que he aprés són el llatí i el grec. Sé que molts les consideren “llengües mortes i inútils”, cosa que em molesta molt perquè no és cert. Ambdues m’han servit moltíssim a l’hora de tractar aspectes gramaticals, lèxics i sintàctics tant del castellà com del valencià. He de confessar que el grec m’encanta. El motiu sincerament no el sé, però, independentment de quin siga, en un futur m’agradaria estudiar-lo més a fons.
Isabel Cruz
Vaig nàixer a Valencià l’any 1995 però sempre he viscut a Alzira. La meua família materna és catalanoparlant i la família paterna castellanoparlant. Els meus iaios paterns es traslladaren d’Andalusia a València per qüestions de treball; malgrat açò, el meu pare va aprendre a parlar català als pocs mesos de viure ací. Per això a casa sóm catalanoparlants i sempre ens comuniquem els uns amb els altres en valencià. També vull dir que amb els meus amics valencians sempre em comunique en català, ja que és la meua llengua materna i en la que tinc més seguretat.
Tot l’ensenyament al llarg del meu procés educatiu, fins a la universitat, l’he rebut en català. El meu primer contacte formal amb el català fou al començar l’escola, ja que el CEIP Tirant lo Blanc (Alzira) és un centre de línia en valencià. He de dir que a l’escola, tenia una mala relació amb l’assignatura de Castellà, no estic segura de la raó; potser perquè no el practicava prou i desconeixia molt de vocabulari o perque no m’agradava, però aquesta concepció respecte al Castellà va anar canviant al llarg de la meua trajectòria acadèmica.
A l’institut, totes les assignatures, excepte Lengua y literatura, s’impartien en català, ja que vaig escollir aquesta línia d’ensenyament. A més a més, tota l’estància a l’institut va canviar completament la meua concepció respecte al castellà, tant que em vaig plantejar seriosament la possibilitat d’estudiar Filologia Hispànica. D’altra banda, l’institut també em va ficar en contacte amb el llatí, encara que malauradament sols el vaig estudiar durant un curs.
Pel que fa a la meua relació amb llengües estrangeres, l’anglés sempre ha estat molt present en la meua formació. A l’escola en vaig tindre un contacte que a l’institut va anar ampliant-se i consolidant-se fins a arribar a la universitat. Aquest curs he tingut l’obligació, o millor dit, el privilegi de cursar l’assignatura Llengua anglesa per a mestres, que m’ha fet plantejar-me estudiar l’especialitat d’ Anglés. La meua decisió és ferma i encara que m’agrada molt aquesta llengua, pense que no tinc un nivell B2 d’anglés, necessari per poder cursar en tercer aquesta especialitat. Per aquesta raó reb classes particulars d’anglés setmanalment i aquest estiu aniré de viatge d’estudis a Edimburg durant un mes.
Respecte a la lectura, he llegit llibres de tot tipus en castellà i anglés, però sobretot en català. La majoria d’ells han sigut llibres obligatoris de classe, ja que encara que m’agrada la lectura, el fet de compaginar els estudis escolars amb els musicals al conservatori no em deixava gaire temps per a llegir. A més, puc recordar que una vegada, en concret als dotze anys, vaig llegir un llibre en italià que m’havia regalat la meua cosina en tornar d’Itàlia. Malgrat la meua curta edat, aquella fou una experiència enriquidora que em va posar en contacte amb aquesta llengua, una llengua que espere poder aprendre algun dia.
Tot i que sols he estudiat formalment l’anglés com a llengua estrangera, la meua formació musical com a cantant lírica m’exigeix cursar assignatures, a partir del proper curs, d’italià i d’alemà per a cantants.
I per últim, no puc acabar el meu relat de vida lingüístic sense fer esment de la meua amiga eivissenca, a la que m’uneix una profunda relació des de fa anys. Quan vaig conèixer a Maria em resultava dificultós entendre algunes paraules de la seua varietat dialectal del català, però a poc a poc, i especialment després d’anar-hi aquest estiu passat, he anat aprenent moltes expressions propies de les Illes Ballears.
També vull esmentar la meua intenció d’aprendre una o diverses llengües estrangeres, perquè considere d’especial importància el coneixement de diferents codis llingüístics per al desenvolupament cognitiu d’una persona, per a les relacions amb persones d’altres països i cultures, és a dir, per al desenvolupament integral d’una persona.
Isabel Fita
Des de menuda m’he criat en una família on es parlava tant el valencià com el castellà. La família de mon pare és valencianoparlant i la família de ma mare es castellanoparlant encara que es defenen molt bé quan parlen en valencià, tot i que no són valencianoparlants. Això ha fet que puga defendrem correctament en ambdues llengües. El problema va aparèixer quan vaig començar l’escola. Al tractar-se d’un col·legi on només hi havia una línia en castellà i on tots els meus companys i les meues companyes parlaven únicament aquesta llengua, la vergonya va fer que deixara de parlar valencià durant uns anys, fins i tot amb membres de la meua família perquè arribí a considerar-la una llengua de segona. Açò va fer que en eixe moment només utilitzara la llengua valenciana dintre de l’àmbit acadèmic. Però, amb el pas del temps eixa mentalitat va canviar i vaig tornar a relacionar-me en la gent del meu voltant utilitzant ambdues llengües.
Tot açò ha fet que quan em trobe en un context on hi són persones castellanoparlants i valencianoparlants tinga una major facilitat de canviar de llengua per a dirigir-me a l’una i l’altra dintre de la mateixa conversa. Però, com que la meua educació escolar va desenvolupar-se principalment en castellà, ha fet que la meua passió per la lectura s’haja desenvolupat principalment en aquesta llemgua i que la majoria dels llibres que m’he llegit en valencià hagen sigut encomanats pels diferents professors i professores que he tingut en lloc de ser lectures triades per iniciativa pròpia.
A banda d’aquestes dues llengües, durant la meua vida acadèmica he pogut relacionar-me tant amb l’anglès com el francès. L’anglès vaig començar a estudiar-ho en Educació Infantil ja que en la meua escola oferiren una activitat extraescolar de llengua anglesa. Els meus pares consideraren que era molt interesant, tot i que en aquell moment l’anglès no tenia tantíssima importància com actualment, i va fer que durant la resta de cursos de Primària, Secundària i batxiller els resultats acadèmics en aquesta llengua sigueren molt bons. Però, amb el pas del temps vaig deixar de banda la seua pràctica i actualment el meu nivell ha baixat prou. Com que sempre he tingut curiositat per aprendre noves llengües, quan vaig començar 1er de secundària vaig tindre l’oportunitat de matricular-me en francès com a quarta llengua.
En eixe moment vaig poder comprobar d’una manera diferent com unes llengües poden influir en unes altres. Al ser valencianoparlant, encara que hi havien coses que evidentment no em resultaven excessivament senzilles del francés, sí que hi havia molt vocabulari que com semblava a la nostra llengua feia que el comprenguera i aprenguera amb major facilitat. Actualment, com que ma mare està estudiant francès a l’Escola Oficial d’Idiomes, al escoltar-la parlar puc fer memòria de tot allò que havia aprés i ja no recordava tant.
En resum, la meua vida lingüística ha estat marcada per quatre llengues, dues d’ús habitual, valencià i castellà, i dues d’ús més acadèmic, anglès i francès.
https://soundcloud.com/isabel-fita/sonidos-desde-jueves-tarde
Ana Negre
Tota la meua família és valencianoparlant i per tant, jo també ho sóc. Durant tota la meua infància, tant a casa com a l’escola, he parlat valencià però ja des d’infantil, intentaven introduir-nos el castellà normalment a través de contes.
Quan vaig passar a l’educació primària, totes les assignatures les donàvem en valencià excepte l’assignatura de Castellà. Per aquest fet, considere que el meu nivell de castellà no és suficientment alt encara que puc i sé defendrem de forma adequada. També, des de primer de primària vaig començar l’estudi de l’anglés. Durant aquest curs i tota la resta fins el segon de batxillerat he seguit estudiant anglés, tant a classe com en activitats extraescolars, però, així i tot considere que el meu nivell d’anglés és baix. Pense que aquest fet deriva perquè l’assignatura no s’explica com cal. Moltes vegades em pregunte que si jo he aprés valencià escoltant a la meua família, perquè aprenc angles estudiant gramàtica? Crec que es deuria canviar la metodologia d’aprendre una llengua perquè seria més eficaç per a l’aprenentatge dels alumnes.
Ara, amb el decret de plurilingüisme haurem d’estar especialitzats en les tres llengües: valencià, castellà i anglés però aleshores, per què en el grau de magisteri sols es dona anglés en un sol curs? Jo seguisc amb l’estudi de l’anglés a l’Escola Oficial d’Idiomes però aquell que no tinga l’opció d’entrar al centre, què haurà de fer?
Com ja he dit abans, sóc valencianoparlant i moltes vegades aquest fet, em produeix confusió a l’hora d’escriure en castellà. Això es produeix perquè tinc un major domini del valencià que del castellà aleshores la meua llengua materna produeix xicotetes interferències en l’aprenentatge del castellà.
A més a més d’açò, quan cursava 1r de batxillerat vaig realitzar un intercanvi amb alumnes d’Alemanya. Encara que va ser una única setmana, ens donà temps a escoltar i aprendre algunes paraules que altres. Em va parèixer un idioma d’allò més complex i en un futur m’agradaria retornar a aquell escàs coneixement per a ampliar-lo.
En resum, la meua llengua materna, que és el valencià, és aquella que més utilitze i amb aquella amb la que em sent més còmoda i més segura, tanmateix, sempre puc millorar i intente fer-ho. Pel que fa al castellà i a l’anglés, m’agradaria arribar a adquirir uns coneixements majors per tal de ser capaç de tindre un gran domini d’aquestes.
https://soundcloud.com/ana-negre-asc/relat-de-vida
Teresa Ballester
Vivim en un món on coexisteixen moltes llengües diferents. A la meua família sempre s’han parlat dues llengües: el castellà i el valencià. Des de menuda la meua iaia i els meus oncles per part de ma mare m’han parlat en valencià, mentre que amb la família per part del meu pare sempre he parlat en castellà. Amb aquest bilingüisme que he viscut des de xicoteta mai me ha resultat difícil expressar-me en qualsevol de les dos llengües. No obstant això, normalment em decanti a parlar el castellà. Amb la majoria dels meus amics parle en castellà, encara que tinc amistats que com a llengua materna tenen el valencià i de vegades parlem amb eixa llengua. Tan mateix, a la meua casa es sol parlar en castellà, tant amb mon pare com amb ma mare, encara que si que es veritat que ma mare i jo, en ocasions parlem amb les mascotes o amb nosaltres mateixes en valencià, però molt ocasionalment.
A l’escola sempre he anat en línia castellana, encara que nombroses assignatures s’impartien en valencià. També he estudiat anglès i francès, però a un nivell escolar i bàsic, encara que he realitzat nombrosos intercanvis al estranger per a millorar-lo. L’anglès em resulta molt més fàcil de dominar que la llengua francesa, potser degut a que he estudiat molt més anys la llengua anglesa, tant la part escrita com la parlada.
L’última llengua que he après ha sigut el llatí, sols he donat un any d’aquesta llengua, però tot i això em pareix una llengua molt interessant, ja que la nostra llengua actual prové d’aquesta.
Dons, he de dir que em sento còmoda parlant tant el castellà com el valencià, ja que tant el valencià com el castellà han sigut dos llengües molt presents a la meua vida.
Relat de vida lingüístic
- Què és un relat de vida lingüístic?
Un relat de vida lingüístic narra tot allò que té a veure amb el repertori de llengües que arriba a conèixer una persona i formen part de la seua vida. Així, s’inclouen aspectes com ara la manera d’aprendre-les, l’ús que es fa d’elles, els avantatges i inconvenients que comporta el coneixement de més d’una llengua, etc.
- Com s’elabora?
Una persona adulta, per poder realitzar el seu relat de vida lingüístic, ha de reflexionar sobre totes les llengües presents en la seua vida. Hauria d’interpretar quin vincle existeix entre elles, si alguna ha repercutit en l’aprenentatge de l’altra, si interiorment hi havia establit una jerarquia, els avantatges i inconvenients d’aprendre diverses llengües alhora,etc. A més a més, les llengües són el vehicle que utilitzem per a socialitzar-nos, per tant les relacions socials són fonamentals per al desenvolupament d’aquestes.
- Relat de vida amb xiquets
Els nens encara no tenen ben desenvolupada la funció metalingüística, per això és molt complex que per ells mateixos puguen realitzar el seu relat de vida lingüístic. Per aquest fet, moltes vegades, els i les mestres han de dirigir o semidirigir aquest procés mitjançant preguntes.
- Elaboració amb nens
Com ja hem dit abans, el xiquets encara no tenen la capacitat suficient per a realitzar el seu propi relat de vida lingüístic de manera autònoma per això, els mestres guien aquest procés a través de preguntes. Algunes de les preguntes que podem utilitzar per a completar els relats de vida dels infants són:
- Quina llengua utilitza la mare per a parlar amb tu? I el pare?
- Quan mires dibuixos a la televisió en quin idioma parlen?
- Quan ixes al pati amb els teus amics, quina llengua parleu?
- I els/les teues mestres, quin idioma parlen?
- I a tu quina és la llengua que més t’agrada?
- Avantatges pedagògics
Pot ser pugam pensar que el relat de vida lingüístic no tinga molta utilitat però no és així perquè a partir d’ell es poden tractar moltíssimes coses. Per començar, com que el mestre o la mestra realitzen preguntes als xiquets, aquests practiquen l’expressió oral, que és una de les destreses que no tenim tant en compte. A més a més, podem pensar que hi haurà una gran varietat de llengües dins d’una mateixa classe, per tant, aquest relat de vida es pot utilitzar per a conéixer la varietat de llengües que poden haver-hi dins de la mateixa aula. Així mateix, elaborar un relat de vida lingüístic és una magnífica eina per als xiquets, ja que mitjançant aquesta podran adonar-se’n de l’ús que fan de les llengües, com els influencien, etc. Doncs, de vegades, per als xiquets és difícil entendre tot allò que té a veure amb les llengües. Encara que puga paréixer que el relat de vida sols ens mostra la selecció de llengües de la vida d’una persona, a l’aula pot utilitzar-se per iniciar moltes altres tasques pedagògiques.
Aprenent amb la cultura popular 